El Consell de Ministres del Govern d’Espanya va acordar l’any passat, a semblança d’altres països europeus, instaurar el 5 de maig com a ‘Dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts en Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d’Espanya’. La data triada coincideix amb la commemoració de l’alliberament en 1945 del camp de Mauthausen – Gusen, a Àustria, on 10.000 espanyols van patir l’horror de l’extermini nazi.
En aquest camp van estar internats prop de 8.000 espanyols, en la seua majoria exiliats republicans que van abandonar el nostre país al final de la Guerra Civil. Desproveïts de la seua nacionalitat per decisió del govern franquista, declarats apàtrides, van patir innombrables atrocitats i prop de 5.300 van morir allí i en altres camps de concentració nazis. Segons les dades verificades van ser un total de 627 deportats procedents de 271 municipis valencians. Entre ells el nostré veí Fernando Seguí Garcia, assassinat al camp de Gusen (Àustria) el 15 d’agost de 1940.
Volem honrar la memòria d’aquests i reconéixer que representen una part fonamental de la nostra història democràtica pel seu exemple insuperable de sacrifici i lluita per la democràcia i la llibertat.
an ser considerats enemics per no pensar igual que els colpistes que van conspirar contra la Segona República i que van posar en marxa la maquinària de guerra d’extermini contra la Democràcia.
L’Europa del nazisme i del feixisme els va engolir. El ram de la convivència democràtica i de la solidaritat es va esqueixar. Les seues polpes es van dispersar, es van segrestar i es van ocultar a la Memòria de la Història.
Van eixir dels seus pobles, de les seues ciutats. Van haver d’ocultar-se als seus familiars i amics, que es van quedar, per a tractar de no posar-los en perill. Van ser maltractats, menyspreats, ferits o morts. Van patir persecució, tortura, presó, treballs forçats, malaltia o mort. Els van furtar la vida, la convivència democràtica. Els van abocar a una dura supervivència inhumana, salvatge, dràstica i feroç. Els van condemnar a mort. Van morir o van sobreviure, lluny dels seus pobles i ciutats, dels seus familiars i amics…
Van ser deliberadament silenciats i ocultats a la memòria col·lectiva de la societat valenciana i espanyola. Els camps de concentració nazis estaven molt llunyans i eren cosa d’alemanys, jueus i gent díscola en una guerra en la qual no havíem participat. I, no obstant això, allí van estar aquestes persones naturals dels nostres pobles i ciutats. Tractats com a bèsties fins a la desesperació. A Auschwitz, Mauthausen, Gusen, Ravensbrück, Dachau…
Enguany, la crisi mundial del Covid-19 ha motivat la suspensió de tots els actes oficials que amb motiu del 75 aniversari de l’alliberament dels camps s’anaven a fer en cadascun d’ells. L’Amical de Mauthausen i altres Camps, ha suspés definitivament tots els viatges que anava a realitzar per a assistir en diferents camps als actes d’homenatge. La Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), després d’haver organitzat (convocatòria, selecció, licitació) l’estada d’estudiants per a aquest maig, ha ajornat l’expedició a Mauthausen-Gusen fins que els Governs determinen l’oportunitat de realització. L´FVMP té la voluntat que l’Estada d’Estudiants es realitze durant l’últim trimestre de 2020, comptant amb la participació de la Amical Comunitat Valenciana.
Ara, al maig de 2020, 75 anys després, la XARXA MEMÒRIA (Municipis per a la posada en valor de la memòria històrica) de la FVMP, la Conselleria de Participació, Trasparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, i la AMICAL de Mauthausen i altres camps de la Comunitat Valenciana, recordem als nostres veïns deportats, retem homenatge a totes les víctimes del nazisme, reafirmem els seus valors com a nostres, i convidem als Ajuntaments i a les associacions memorialistes de la societat civil valenciana al fet que visualitzen el record viu dels homes i dones deportats.
La vacuna efectiva contra els totalitarismes i en favor de la convivència Democràtica consisteix a Recordar a les víctimes, Comprendre el succeït i Transmetre a la societat, i a la joventut especialment, perquè mai més no puga succeir. La Democràcia ha d’estar vigilant, de manera permanent, davant els nous feixismes que qüestionen la Llibertat, la Igualtat, la Solidaritat i el desenvolupament social sostenible.