Festes patronals
Les festes locals de Bellreguard tenen inici cap a finals del mes de setembre. Aquestes festes se celebren en honor sant Miquel, que continuen commemorant els veïns dels carrers de Sant Vicent, de Sant Antoni i de Sant Francesc amb el tradicional repartiment de pa beneït portat per joves abillades amb vestits de llauradora valenciana.
A més, les festes de Bellreguard dediquen cada dia a un motiu distint com la festa de les persones jubilades; la festa de la divina Aurora; festa de les dones; festa de la joventut; dia de Sant Miquel; festa del Santíssim Crist de la Misericòrdia(patró de Bellreguard); i la festa dels Sants de la Pedra i els Moros i Cristians.
Totes les festes estan animades amb activitats per a tota la població i visitants.
També es fan actes tradicionals com concerts de dolçainers i tabaleters, passacarrers, sopars al carrer, despertades, processons en honor als crists i al patró, concursos esportius, etc. I una cosa molt típica en totes les poblacions valencianes són els castells de focs d’artifici a la nit, després de les processons.
Danses populars
A Bellreguard hi ha tres balls originaris: la dansà o ball pla, el Ball de la Forca i el Ball de la Pandereta.
La dansà o ball plà pràcticament ha desaparegut del folklore de Bellreguard. Era costum ballar-la en les festes de la Santa Creu i pel carrer Major, tal com ens ho recorda encara alguna que altra cançò popular.
El Ball de la Forca és un ball enriquit per les diverses cultures que han habitat el terme i transmés generacionalment fins a l’actualitat. Segons l’historiador Fermín Pardo, la creació d’aquest data de l’any 1861.
Es balla en honor de sant Miquel, la vespra de la seua festivitat. Amb el temps ha anat evolucionant, passant de caps de família als seus descendents barons fins a l’actualitat, que el ballen per dones i hòmens.
Està caracteritzat per l’ús de la forca com a element principal, al voltant del qual es desenvolupa la coreografia. També destaca la seua vestimenta tradicional de llaurador valencià.
La música antigament era taral•lejada pels dansadors i el cantor. És en l’any 1941 quan es passa a piano i l’any 2002 quan fou transcrita a dolçaina i tabalet.
El Ball de la Pandereta es creu que aparegué cap a l’any 1820 segons l’historiador i folklorista Fermín Pardo.
Ha estat un ball popular ballat per a celebrar qualsevol festivitat, com ara Nadal, Pasqua, l’arribada de la primavera, en bodes, en batejos i, sobretot, durant les festes patronals, amb la plaça Major del poble com a escenari.
No ha estat només un ball de celebracions populars; també l’han utilitzat els enamorats per a fer albades i conquerir així el cor de les seues estimades.
Vestits amb indumentària típica valenciana i amb la pandereta com a instrument principal, omplin els carrers de Bellreguard de llum, de música i de tradició viva.
Moros i Cristians
Els Moros i Cristians són unes festes típiques de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una representació de quan es va produïr l’invasió mora en territori cristià.
Com en altres pobles, a principis de segle XX, Bellreguard comptava amb els Moros i Cristians com a una festivitat arrelada al poble que se celebrava al voltant de la devoció a lafesta de la Santa Creu (Creus de Maig). A les memòries d’Evarist Morant fan referència les festes celebrades l’any 1923 per la seva espectacularitat. Desprès de decaure la festa de la Santa Creu es va continuar amb la festivitat dels Moros i Cristians per iniciativa dels majorals de la Divina Aurora que la inclogueren dins de les festes patronals de Sant Miquel, però amb la guerra civil els Moros i Cristians desaparegueren de les festes locals.
Passaren els anys i un dia de sant Jaume de 1974 un grapat de bellreguardins, amb el suport d’alguns alcoians, reprengueren aquesta festa fent una xicoteta entrada a la platja. Aquest fet fou l’ inici perquè a les festes del poble de 1978, l’Ajuntament organitzara un concurs per a les millors esquadres de moros i cristians. D’entre tots els participants, va haver tres grups que van presentar una certa organització interna. Amb el temps es convertirien en les tres primeres comparses: Califes, Primitius i Berebers.
Hui en dia, Bellreguard compta amb una associació de moros i cristians amb més de 30 anys d’història, trenta-dues comparses i amb una participació de més del 25% de la població.
L’any 2.008 va ser especialment important per als moros i cristians de Bellreguard, ja que a banda de ser el 30 aniversari com a ssociació, també és l’any que l’Associació de Moros i Cristians de Bellreguard es va incorporar com a membre de la UNDEF. La Unió Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF) és una federació d’associacions locals que agrupa els millors pobles que celebren aquesta mena de festa, tals com: Alcoi, Ontinyent, La Vila Joiosa, etc.