MANIFEST DE LA FEDERACIÓ VALENCIANA DE MUNICIPIS I PROVÍNCIES (FVMP) AMB MOTIU DEL 27 DE GENER, DIA INTERNACIONAL DE L’HOLOCAUST
Ja han transcorregut 77 anys, des d’aquell 27 de gener de 1945, en el qual es va produir l’alliberament del camp de concentració i extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau per les tropes soviètiques en el marc de la Gran Guerra Pàtria o Segona Guerra Mundial. Les enormes atrocitats realitzades per l’home contra l’home en el passat costen de concebre en l’actualitat ja que la vista del passat emmalalteix d’una cataracta congènita que ens ennuvola la visió fins no poder veure. La maldat institucionalitzada s’escapa de l’enteniment dels homes de bé. Els negacionistes de l’Holocaust sempre han qüestionat l’evidència, i ara amb noves vestidures tracten de soscavar el sistema democràtic. I som conscients de la fragilitat de la memòria col·lectiva i el perill que entranya, en el present i en el futur, l’oblidar el passat o el desconeixement de les atrocitats comeses per l’ésser humà contra l’ésser humà.
La commemoració de l’Holocaust nazi afecta directament als valencians i espanyols. El colp d’estat contra el Govern constitucional de la Segona República es va transformar en la Guerra d’Espanya. Van ser milers els exiliats republicans que després de recalar pels camps de concentració del sud de França i nord d’Àfrica van ser deportats als camps d’extermini nazis situats a Alemanya, Àustria, Txecoslovàquia, França i Polònia. Les víctimes de nazisme no sols van ser els homes i dones assassinats en els camps d’extermini, sinó aquells altres que van treballar com a persones esclaves en empreses o en domicilis d’alts càrrecs de l’III Reig. L’estudi de llistats ens comunica noms d’espanyols, de valencians, explotats fins a l’infinit i amb un esdevenir que conduïa irremeiablement a l’oblit i a la mort. Molts van ser assassinats, i els supervivents, apàtrides per decisió de Franco, no van poder tornar als seus pobles i ciutats. Molts holocaustos van edificar el gran Holocaust.
Tots aquells que van ser objecte de l’extermini nazi, des dels jueus que van patir l’extermini, fins als republicans espanyols, les ètnies romaní i sinti, els discapacitats i els homosexuals, formen part de la monstruositat de l’Holocaust.
El sistema de convivència democràtic és, com moltes coses valuoses, fràgil, i cal atendre’l i cuidar-lo tots els dies. La perversió democràtica consisteix en la posada en marxa de mecanismes i aliances des de dins i des de fora del sistema per a acabar amb ell. La desinformació, les construccions de realitats virtuals falses, la normalització social d’actituds rebutjables (racisme, violència de gènere, …), i el negacionisme de qualsevol tipus (des de l’Holocaust a la pandèmia actual, passant pel canvi climàtic) són manifestacions visibles de l’atac perceptible a la Democràcia. Els crims contra la humanitat no tenen data de caducitat. La Memòria de l’Holocaust ens obliga a continuar amb la defensa dels Drets Humans. Commemorar aquesta data en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust és una forma eficaç d’anticipar-se al racisme, els genocidis i protegir la Democràcia i els Drets Humans.